Powered By Blogger

3 d’agost del 2011

Noves oportunitats

A vegades no saps gaire bé com, la teva vida dóna un gir inesperat. Quan creies que la teva vida seria de determinada manera, amb determinada feina, amb determinades amistats, amb determinades aficioncs, etc. alguna cosa passa que tot es capgira. I et trobes que després d'anys i anys seguint un camí, et ve de gust seguir-ne un altre. I aquella força que necessitaves per canviar de destí, per canviar de ruta, te la dóna el què menys esperes. I després et replanteges la vida i la veritat és que resulta més fàcil decidir-te. Perquè t'adones que fins ara estaves fent alguna cosa que t'agradava, però que no t'omplia, i que la vida és massa curta com per fer coses que "només" t'agradin. Així doncs, és hora de tornar a començar. Però no des de zero, si no des del 30, amb tota una petita vida a l'esquena, amb una mica de maduresa adquirida (també va bé ser immadur en algun moment), algunes lliçons apreses (i amb moltes d'altres per aprendre), amb la força encara de ser jove, però no infantil... La vida està plena de noves oportunitats i les hem d'aprofitar perquè no sabem quan s'acabarà. Així doncs, me'n vaig a aprofitar aquestes noves oportunitats i us animo a que vosaltres feu el mateix!

18 d’abril del 2011

Sortir del pou

Cada un de nosaltres tenim la nostra vida, sigui millor o pitjor. El més important, però, és prendre les regnes del nostre destí i tirar endavant. No hi pot haver excuses amagades darrere del plany de "és que mira el què m'ha passat", "és que la vida ha estat molt dura amb mi", "és que jo tinc molta mala sort". Tots hem passat moltes coses, però nostra és la decisió de quedar-nos dins el pou o sortir-ne, per molt que, mentre ho fem, surtin pors, debilitats i caiguin moltes creences. De fet, també es tracta una mica d'això. Mentre escalem l'alta paret del pou per sortir-ne i veure la llum, anem perdent pes, anem tirant coses que arrossegàvem i que no serveixen per a res. Però hem de voler deixar-les perquè si no, el pes no ens permetrà escalar fins dalt.
Així doncs, no tingueu por de començar a pujar. Si realment voleu sortir del pou, comenceu a trencar amb aquelles creences del passat que us limiten. Penseu que fora del pou hi ha una vida plena de noves oportunitats, de noves mirades i on és possible viure sense portar una motxilla plena de pedres a l'esquena.