Avui he plorat i ho he fet mirant el Lipdub per a la Independència que es va rodar a Vic fa uns dies. Digueu-me sensible, però veure els castellers, la sardana, els bastoners, l'equip d'hoquei de la selecció catalana,... m'ha fet posar la pell de gallina i de cop i volta no he pogut contenir les llàgrimes. M'agradaria que es complís el desig dels crits de la gent, i el meu, que Catalunya fos independent. Espero que algun dia, i si jo no ho veig que ho facin els meus fills, Catalunya sigui un país lliure, on el català no estigui sempre a l'ull de l'huracà i pugui créixer i expandir-se lliurement.
I aquí us deixo l'enllaç perquè vosaltres també us pogueu emocionar veient onejar les senyeres!
Lipdub per a la IndependènciaPàgina web oficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada