Quan al febrer em vaig quedar a l'atur, no m'hagués imaginat que uns mesos després acabaria corrent una cursa de 10km. De fet, mai m'havia agradat córrer. Ho odiava profundament. Però entre uns i altres i pel fet de tenir més temps liure m'hi he anat enganxant. Tot va començar com una broma amb la Roser... després es va convertir en un repte i ara finalment s'ha convertit en una realitat. Ja he fet dues curses de 5km i el passat 31 d'octubre, dia de la castanyada, em vaig estrenar amb una cursa de 10km!
La cita escollida va ser el Cros Popular de Sants i el meu company de fatigues va ser el Carles, però només passar per sota l'arc de sortida, ens vam separar. Ell ja és un crack en tot això, així que cadascú havia de fer la seva cursa. El recorregut presagiava algunes pujadetes d'aquelles que sembla que no pugen, però que quan portes alguns km a les cames t'adones que sí que van cap amunt i a sobre es fan eternes. I així va ser... Des del principi vaig anar a la cua de la cursa, però mai vaig deixar de córrer i després de sobreviure al carrer de Sants (de plaça Espanya fins a Avinguda Brasil) vaig arribar la 1247 de 1257 corredors. L'Emma, la Roser i el Carles m'esperaven a l'arribada animant-me a fer els últims metres. Quan vaig arribar a la meta em vaig sentir orgullosa, orgullosa d'haver acabat, d'haver fet la meva primera cursa de 10. Gràcies a tots els que em van animar, coneguts i desconeguts, perquè sense ells potser no hagués arribat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada